El Valencia CF gana al Granada CF i es fica en la lluita per la zona alta de la taula (2-0)

El Valencia CF va aconseguir la seua tercera victòria consecutiva, segona en Lliga, en imposar-se amb tota justícia al Granada CF per 2-0, en una emocionant trobada en el qual els de Mestalla van treballar des de l'inici al màxim, van demostrar molt d'orgull, casta i amor propi i en el qual es van veure finalment recompensats pels gols de Daniel Wass i Ferran que els donen tres punts d'or en la seua lluita per ascendir a la zona alta de la classificació.



Plagat de baixes, Albert Celades va disposar el millor onze possible davant el Granada amb la gran novetat de Manu Vallejo, qui arrancava el seu primer partit com a titular. El jove gadità havia fet mèrits per a tindre protagonisme i el tècnic li'ls va donar esta vesprada de novembre davant la seua afició. I el xoc va començar amb domini valencianista i amb accions ràpides, en una d'elles Maxi Gómez va llançar a les mans del meta en l'ocasió més clara fins a aqueix instant. Buscava les bandes amb Ferran i Manu i desborde. No obstant això, tot s'estavellava en l'espessa saga visitant.

Passaven els minuts sense que ocorreguera gens especial, encara que el control era blanc-i-negre. Faltava eixa genialitat, aqueixa última passada perfecta per a marcar i donar-li un altre color al xoc. A la mitja hora Kondogbia es va tirar al sòl per un problema físic i va haver de ser substituït en un nou contratemps en la ja llarga infermeria valencianista. El tècnic va optar per Jaume Costa com a lateral dret i desplaçar a Wass a la parcel·la ampla. En el descompte de la primera meitat Rui Silva va detindre amb problemes un zambombazo del danés des de fora de l'àrea. No es mouria el marcador i amb el 0-0 es va arribar al descans.

La segona meitat va arrancar amb un Valencia CF molt ofensiu, però que va rebre una altra ràpida mala notícia, una altra lesió en este cas de Rodrigo, qui va deixar el seu lloc a Gameiro. Un altre problema per solucionar amb rapidesa sobre la gespa, perquè l'objectiu de la victòria es mantenia a la seua plena potència. I tant que era al cap dels valencianistes que van treballar per a això i en el minut 55 una preciosa combinació Gameiro-Ferran va acabar amb el gol de Parejo de tret ras i ajustat. No obstant això, Estrada Fernández, després de consultar el VAR, ho va anul·lar en considerar que Maxi Gómez molestava en la visió a Rui Silva, qui no es va dirigir en cap moment a l'àrbitre per a protestar la presència de l'uruguaià.



Mentre el Granada no es movia del seu lloc de confort. Arrere com sempre, sense deixar espais i amb poca visió ofensiva. El Valencia CF tractava d'arribar a l'àrea amb la direcció del capità i la seua visió de joc. Gameiro va donar un altre aire a l'atac amb desmarcatges i velocitat. Però faltava eixe martell final en forma de gol. I aqueix colp va esperar fins al minut 74 quan Wass, en el segon pal, va batre a Rui Silva amb un xut espectacular. Una altra vegada va caldre esperar al VAR que, esta vegada sí, li va donar validesa al punt del danés, el seu primer tant de la temporada i, la veritat, molt important.



I s'ho mereixia el Valencia CF. No sols perquè va ser l'únic que va buscar el triomf sinó perquè va haver de refer-se a les importants baixes de Kondogbia i Rodrigo. A més, va lluitar i va lluitar, li va anul·lar el VAR un altre gol de Parejo i va saber afrontar el tram decisiu com un equip gran que és, controlant la pilota i la situació, accelerant quan l'ocasió el requeria i alentint en unes altres. Al final, amb ni més ni menys que 7 minuts d'afegit, la victòria es va ampliar amb el golàs de Ferran en una acció personal i espectacular que va acabar amb el 2-0 del de Foios en el minut 96. Golàs del jove internacional que feia justícia als realitzat pel conjunt d'Albert Celades. Gran victòria i tres puntazos.